TRAVESSIA DEL MONTSANT

Cornudella,Sant Joan de Codolar, Albarca, Serra Major, Cabacés, La Morera, Cornudella, 54km de

autentic btt per la serra del Montsant. Corriols, pistes i senderons conformen un recorregut dur, molt exigent ,una mica trencacames, pero totalment recompensat per el plaer de pedalar per la carena de la Serra Major i per historics i legendaris camins del Priorat.

 Resposta inmediata a la meva proposta per fer aquesta excursioò per part de :Anscari, Bea, i Rafel amb la incorporacio a ultima hora de L'Angel (Charli), biker  amb el que mai habia coincidit i  que en aquesta ocasiò he tingut  el gust de coneixer . He trovat a faltar les frikades i el bon humor de Juanmi, pero la feina ,es la feina .

Sortim de Cornudella  poc abans de les 8 mati amb el cel  completament encapotat

Sant Joan de Codolar, La Bea  te una excelent  i documentada descripciò d'aquesta ermita al seu blog

Cami de la LLisera ,un senderò sota els cingles del Montasnt que uneix Sant Joan amb Albarca, te trams força tecnics , de tant en tant hem de posar el peu a terra. En dies clars ens ofereix unes magnifiques panoramiques.

Cami del Montsant vist desde el Pla del Grau

Sortim  D'Albarca pel cami de Ulldemolins i a pocs metres ens desviem a la esquerra per agafar el cami del Montsant, una  pista que amb forta pendent ens dura fins el Pla del Grau  desde on agafarem un senderó

amb un espectacular tram inicial pel mig del bosc

Abans d'arribar a Roca Corbatera hurem de arrosegar la bici en mes d'una ocasiò



Roca Corbatera, la cota més alta de la ruta 1.163 m. A partir d'aquest punt planejarem uns 10 kms per la carena de la Serra Major,abans de iniciar el descens cap L'Ermita de la Foia i Cabacés.

Una de les poques vegades que puc fotografiar la Bea damunt de la bici.Sempre esta al cap del grup i no li veig el pel a menys que m'esperi

El ritme de pedalada pel cap d'amunt de la Serra Major es agil i molt divertit, les vistes son acollonants

Hi ha algun tram que el senderó queda diluit entre les pedres i els matolls, s'ha d'anar amb molta cura perque es facil sortir del track com aixi ens va passar, l'euforia i l'adrenalina poden fer una mala jugada.

En La Cogulla comença el rapid descens cap L'Ermita de la Foia i Cabacés

Tal com anem baixant el senderó va guanyar amplada i poc a poc es va convertint en una cómoda pista totalment ciclable

Mare de deu de la Foia

L'ermita disposa d'una magnifica area de pic-nic amb una font d'aigua potable

A 1km de La Foia  pasem per L'Ermita de Sant Roc, petita construccio encaixada en una balma que li fa de sostre

Cabacès, inici de la tornada amb un traçat completament diferent al d'ananda, ens mourem entre els 600 i 700 mts d'alçada per pistes i senderons una mica trencacames.



Sortint del poble enfilem una pista amb direcciò a la Font de  Cavaloca amb algunes rampes importants. A la font s'acaba la pista i continuem  per un sendero  que després de coronar el Coll de l'Armengol ens permetra enllaçar amb el Cami dels Cartoixans direcció  La Morera.

L'Anscari intentant fer-nos baixar a Escala Dei, cosa que no va aconseguir.




 

L'Angel tirant de barreta energetica



 Parem a la Moreara per beure, menjar i descansar una mica , començo a tenir sintomes d'esgotament muscular.Mentres estavem comodament sentats al bar, l'Anscari i la Bea han fet um tram mes de propina.Tenen una condicio fisica envejable.

Restes de l'antic mas d'en Porqueres


  Anem a Cornudella pel cami de Sant Blai  i el senderò del mas d'en Porqueres on agafem la carretera fins el poble.

Cornudella del Montsant amb Siurana al fons

Ruta dura , bella i de gran exigencia fisica peró absolutament recomenable.Acabem la pedalada cansats, uns més que altres, i satisfets.

El track en wikiloc

PASSEJANT PER DAMUNT LA BOIRA

RIERA DEL SALT (amb aigua)

Hi ha un lloc molt aprop de Salou que desprès d'un dia de pluja,ens garantiza un espectacle visual magnific que no m'ho puc perdre,

es a dir ; excursió  a la Riera del Salt .No fare una descripció de la ruta perque ja esta explicada en una anterior entrada nomes dir que per arribar al Salt  vaig tenir de remontar la riera uns cuants metres amb el aigua fins els genolls. La tornada va ser menys humida , un senderó per la banda esquerra del barranc ,poc ciclable,  em va permetre evitar el tram de la remullada.

Cami de la pedrera del Coubi

Riera del Salt. Desde aquest punt es complica la ciclabilitat.

No es pot generalitzar pero aquestas imatges demostran la falta de civisme i el poc respecte al  nostre medi natural d'una  part del colectiu caçador que ha convertit un fantastic indret, en un abocador particular. 

aquesta esplanada esta tocant la riera

No vaig poguer resistir la tentació de titul-lar aquest monument a la mala educació,al incivisme i en definitiva ,a la incultura,

L'Albiol al fons desde el Pla dels Cabrerets

.

PRATDIP

A vegades  ens centrem repetitivament  en  zones geogràfiques, algunes força llunyanes, oblidant  incomprensiblement d'altres més properes, i no per això menys interessants, com per exemple Pratdip i els seus voltans.

Realment feia temps que em rondava pel cap redescobrir els camins i pistes d'aquesta zona.
Fa algunes setmanes, acompanyat pel Rafel iniciem la que serà la primera de tres excursions a Pratdip.

Camí de Montbrió a Montroig.
La muntanya  d'El Cabrafiga amaga a darrera  Pratdip, el nostre destí.

 Salou, Montroig, Camí dels Boverals, Pont de Rifa, Cami de les Pedreres, Cami de l'Aufinac, Coll de la LLena i Pratdip.


Camí de les pedreres



El recorregut d'anada no presenta cap dificultat. Segueix el GR 192 per pistes totalment ciclables,menys uns quants metres que hem de baixar  de la bici, aprop del Mas del Frare.

Les línies d'alta tensió ens marquen
 la direcció de la ruta

El tram final del Camí de la Canal, que enllaça amb la pista de Colldejou, està cimentat.



Mare de Déu de la Roca vista desde el Camí de l'Aufinac aprop del Mas
del Frare



La ruta està ben senyalitzada i arribem a Pratdip per la pista de Colldejou sense cap dificultat





Castell  de Pratdip

El nom de Pratdip fa referència al Dip, animal mitològic que segons la llegenda xuclava la sang d'animals i persones

Després d'esmorzar al bar de la piscina iniciem la tornada.

Sortint del poble, i justament abans darribar al pont del Barrac de les Valls, agafem un senderó que després es convertirà en pista i que paral·lel al barranc, ens durà al Mas d'en Pinton on acaba el camí. Retrocedim i enllacem amb el tram de GR del barranc de Les Valls. Hem de baixar de la bici en alguns trams.

La costa des del camí del Mas d'Escoda.

Passant el coll de la LLena deixem el Cami del Canal i el Rafel em fa baixar pel camí del Mas d'Escoda. Agradable descobriment perquè no el coneixia.

En poc temps agafem la carretera de Montroig des d'on ens desviarem per anar a Cambrils pel camí de l'Eixarmades .

Tres dies després faig una incursió en solitari per la zona amb la intenció d'arribar a Pratdip pel camí de les Obagues, una variant que uns excursionistes ens van indicar en la sortida anterior.

La pista s'enfila amb una suau pendent seguint el recorregut de las torres d'alta tensió. Més tard la pendent s'empina tant que obliga a arrossegar la bici durant uns quants mts.

Superades les rampes, un pal indicador em diu que estic dins la ruta "Tomb del Puig Del Cabrafiga".

El Camí de les Obagues es converteix en un senderó de descens pel que arribaré a Pratdip en poc temps.

Torno a Montroig pel camí de les Guixeres.

La tercera i última excursió és la suma de les dues anteriors  amb una interessant variant proposada pel  bricotrackmen Anscari que, com bon corriolmaníac, ens durà a donar un tomb per el Barranc de Porqueroles tant a l'anada com a la tornada.

Ens endinsem al barranc de Porqueroles pel camí del Mas del Quadrat.

L'Anscari, el Marc i el Rafel preparats per baixar a Pratdip pel senderó de les Obagues. El Massot ens espera al poble; ell ha anat per la carretera.

Tornem a Montroig  pel camí de L'Aufinac que agafem a prop del Mas d'en Guenxo i que en forta pendent ens acostarà altre cop al Barranc de Porqueroles. Encara que hi ha un tram poc ciclable, el senderó val la pena.

El Puig de la Cabrafiga vist des de casa meva. Una panoràmica per a mi força quotidiana.

FESTA DE FI D'ANY. POBLET II

Finalitza l'any amb alguns apunts que inviten poc al optimisme; No gaire bona perspectiva laboral , pujada bèstia del cost de la vida, acollonamenta continua i matxacona per part dels mitjans de comunició amb la puta crisis com pretexte. Però tot això queda  minimitzat comparat amb el problemes de salut que estan patint algunes persones molt properes i estimades per a mi .
Per oxigenar-me una mica, avui dia 31, decideixo donar un tomb pels sempre gratificants i relaxants boscos de Poblet. Comparteixo excursió amb el meu gendre, l'Imar.

La Conca de Barbera sota un mar de nubols.

Pedalada clàssica que, sortint del parking de Poblet,  pujarem fins la Mola dels Quatre Termes, combinant pistes i senderons, amb un recorregut curt però molt maco i divertit.



La Cascada



L'Imar a prop del Pou De Gel

Sender del Colom

Les espectaculars vistes des del Pic de l'Àliga ens obliguen a baixar de la bici per poder-les gaudir amb tranquil.litat.

Mola dels Quatre Termes. El punt més alt de l'excursió 1125 m.

La boira ens ha atrapat, ens mengem els entrepans i tornem a Poblet pel GR de La Pena i el senderó dels Matarrucs.

El archifotografiat Mirador de la Pena

Un luxe pedalar per aquest senderó dels Matarrucs.

Tornem cap a casa amb la sensació de haver fet alguna cosa bona pel nostre cos i la nostra ment, equilibrant en part la gran atiborramenta d'aquest dies.