SORTIDA NADALENCA A ESCORNALBOU

La Mola de Colldejou embromada

En un principi havíem parlat de fer un esmorzar nadalenc a Rojals, però el fred ens ha fet canviar d'opinió i amb el vot en contra del Juanmi, fidel client de "La Socarrimada ", hem decidit fer la festa més a prop.



L'Anscari, jo, Juanmi, i el Rafel



El pretexte per inflar-nos com bacons ha estat una pujada al Castell d'Escornalbou pel camí del trenet i baixar per la pista asfaltada de Duesaigües per anar a parar al restaurant Cunirri on ha començat l'orgia: pa de pagés amb llonganissa, callos, cargols, music,vi ranci,vi dolç,vi amb gaseosa, cafe i xupito.

Després del avituallament fibrós i isotònic tornem per Riudecanyes, Montbrio i Cambrils on pararem per fer el segon control: calamars, muscúls, olives, cervessa i xampús.



El Rafel en plena sessió gastronòmica, fent una conferencia

sobre quina és la millor forma de cuinar un cervell de xai.

L'Aquarius comença a fer efecte



 De fet la sortida d'avui es podria titular

RUTA GASTRONOMICA MAR I MUNTANYA

Amb aquesta cara vam acabat tots.

¡¡ BONES FESTES I MOLTA SALUT PER A TOTHOM!!

 



SALOU- SANTES CREUS Pel Cami Sant Jaume

Bona excursió organitzada per L'Anscari. Recorregut molt llarg , mes de cent Kms, pero amb poc desnivell acumulat,1134mts.
El cami d'anada alterna trams asfaltats,senderons i alguna pìsta forestal. El de tornada es molt més rapid, quasi tot el traçat transcorre per amples pistes i camins agricoles.
La poca dificultat tecnica ens permet pedaladar relaxats  fent la xarradeta de tant en tant. Durant tota la jornada betetera predomina el bon humor i el cachondeo.

Casualment quan anem cap a Vilaseca per Port Aventura ,asistim a la sortida dels cotxes del Rally Costa Daurada. Sebastien Loeb i Dani Sordo pasan pel devant nostre.

Senderó prop de Mas D'en Bernat

Temps de caça. Hi ha gent que disfruta fent aixo. No ho entenc¡¡¡

Senyalitzacio del Cami de Sant Jaume.

A Vila-rodona han canviat la tipica fletxa groga indicadora del Cami de Sant Jaume, per un contenidor

del mateix color,  no sigui que els pelegrins es perdin.

Travessant el Torrent dels Ponts

Dinem a Santes Creus, per completar el grup falta el Rafel, autor de la foto

Quan em disposaba a fer la foto a aquest magnific pati medieval, L'Anscari va colocar la meva bici devant del objectiu, ocupant el centre de l'imatge.

Mentres ens petavem de riure, aquesta foto la vam titular "Bici Romanica", es a dir ,suministrada per Ciclos Roman.

El grup complert.

L'Anscari actuant devant del seu public.

 Juanmi,inician el cami de tornada.

El meus companys encara s'estan descollonant al recordar com intentaba comunicarme amb el telefon que em va pasar el Rafel,dien que la trucada era per a mi. Ni tan sols era un mobil,sino un celular tipus caixa de sabates que es van trobar al mig del cami.Quan em vaig percatar ja era tard,vaig caure com un pardillo

El telefon en qüestió

Son com crios,a veure quan posaran una mica de seny.

Arribem a Salou a les 5:30 de la tarde i encara que  ha estat  una sortida llarga en kms i temps,tambe ha estat  molt divertida.

La crònica m'ha sortit una mica anecdotica-festera, pero realment ha estat aixi.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Santes_Creus

http://www.larutadelcister.info/screus.php

CASETES VELLES

Sortida curta pel sempre interesant i sorprenent Macis del  Port. La excursió ha estat proposada per L'Otto i L'Esther .

 El grup format per la parella organitzadora i la Kona, els seus amics Joan i Augusto el Rafel i jo,  té quasi la mateixa composició que l'última vegade que vaig pedalar per aquest maçis sortint desde Arnes i que també va organitzar l'Otto.

 Sortint desde   Mas de Barberans pujem fins Casetes Velles per una pista molt ample i força transitada per cotxes, ¿invasió boletaire?.

 Tornem per un senderó amb un primer tram pedregòs i molt  tecnic on L'Otto I el Joan  baixan picats,deprès el traçat es suavitza  i es quan realment jo,que no soc masa hàbil tecnicament parlan, disfruto del descens. El recorregut pel mig del bosc es preciòs.

Inici de la pujada.A la dereta  el Barranc de la Galera

Encara que a la imatge no es destigueix masa be,lo que es pot veure a la

linea del horitzo es el Delta.

 Esmorzem a la Casa Forestal ,desde on gaudim d'una magnifica vista de La Joca  i la Mola Extremera

Parem de tant en tant per disfrutar de les panoramiques que en ofereix

el mati absolutament lluminòs.

Font de La LLagosta,molt aprop de Casetes Velles

Joan, el mes rapid en el  descens .

Augusto.Va patir un petit ensurt,pero sense consecuencies

importants.

L'Otto vaixant els esgraons com si no rès.

Jo concentradisim per no fer cap petó al terra.

L'Esther valenta com sempre.

Durant el descens gaudim d'uns cuants trams com aquest.

El corriol acaba en La Vall,on enllaçem amb la pista que em fet de pujada  i que en un descens molt rapid ens dura fins on son el cotxes.

PRADES per Siurana

Aquesta excursió m'ha fet reviure un dels pitjors moments que he passat a la meva vida.
Fa quasi dos anys quan ens disposàvem a fer aquesta mateixa ruta la meva parella Lourdes i jo, just a 1,5 km de Cornudella, ella va patir un greu accident. Possiblement per excés de velocitat, per una frenada incorrecta, per humitat en el terra , per mala sort o per la combinació de tot plegat, va caure de la bici amb dramàtiques conseqüències: Politraumatisme, traumatisme cranioencefàlic greu, derrame cerebral intern, fractura temporal dreta i fractura terra orbita dreta.
Hi ha dues persones que van ser molt importants en aquesta història: El Josep Olivé   i la Maricé Papió, tots dos de Cornudella.

Mentres intentava desesperadament reanimar a la Lourdes  que va quedar inconscient, va aparèixer el Josep amb la seva bici que es disposava a pujar a Siurana, va donar mitja volta i va tornar a Cornudella per avisar la primera ambulància, i dos minuts després va aparèixer el segon àngel de la guarda, la Maricé, una jove metgessa que casualment passejava amb el seu marit per l'indret. Es va fer càrrec dels primers auxilis, va gestionar el trasllat a l'hospital demanant una segona ambulància equipada i a més a més va acompanyar a la Lourdes fins Alforja, poble en el que es van trobar amb l'ambulància equipada que venia de Tarragona.

Sento el més profund agraïment per aquestes dues persones que sense la seva ajuda possiblement la historia no haguès acabat igual.
També he de donar les gràcies a la parella que amb el seu cotxe van portar les bicis a casa del Josep que me las va guardar fins que uns dies després de l'accident vaig anar a buscar-les.
Per cert, el Josep és un ciclista de raça. Entre altres aventures va fer la transpirinaica en 11 etapes.
La Lourdes va estar tres dies a la UVI i quatre en planta. Després d'una lenta convalescència es pot dir que està quasi totalment recuperada, encara que li han quedat algunes seqüeles com l'alteració del gust i l'olfacte.

Tornarem a pedalar junts aviat, estic segur.

En aquesta ocasió el grup està format per L'Esther, L'Otto, el Rafel, el Paco Requena i jo.

Comença la pedalada amb una ascensió per pista asfaltada fins Siurana, 8km de pujada amb algunes rampes espectaculars.

Esglèsia romànica de Sta.Maria de Siurana

L'Otto absolutament indiferent mentres jo estic a punt de fer el salt de l'àngel

El grup complert

Desde Siurana retrocedim una mica per agafar la pista de terra que atravessant la Serra de la Gritella i salvant un suau desnivell, ens durà a Prades.

Després d'esmorzar iniciem el camí de tornada pujant una fortíssima rampa fins el Coll de la Drecera.

Aquest curiós insecte ho vaig treure del manillar pensant que era una petita branca i si no es per L'Otto

no m'entero que es un bitxo palo.

Uns metres més endavant, passant el Coll Del Toniet, ens espera un magnífic descens per una pista per la que en molt poc temps arribarem a Cornudella

Baixant cap el Barranc de L'Argentera i el Mas d'en Pere Jeroni.

Pedalada curta però força interessant  i encara que no presenta cap dificultat tècnica, té alguns desnivells que per superar-los requereixen una bona forma física.